Documentació
Els estats de conivència
Miquel Bauçà (Felanitx, 1940) torna a l'escena literària erigit en contracronista del tombant de segle amb una personalíssima visió versificada del món.
El llibre Els estats de connivència (Empúries) segueix un ordre alfabètic i té una intenció aforística. El formen milers de versos a través dels quals el lector transitarà per un paisatge humà net de convencionalismes. És una excursió poètica on els somnis i la realitat van de bracet, i en què sovint surt a la superfície "la imbecil·litat" dels éssers racionals. Considerat el Salinger català, desinteressat de tothom, Bauçà fa anys que esquiva tota aparició pública i que, tal com queda palès al llibre, considera la poesia i els somnis com a única via de sortida. Una sortida que ja no pot tenir res a veure amb velles revolucions ni elaborades idees: Bauçà ja només sembla creure en la tècnica i el coneixement del propi cervell com a generadors de grans canvis. Per l'autor, la solució per als homes consisteix a furgar en el seu cervell, però com que no ho fan, els blasma i se'n riu. Davant aquest panorama poc encoratjador, arriba a proposar que es normalitzi el suïcidi. No és estrany, doncs, que insisteixi en el seu gust per la soledat, que vagi sempre a la contra però amb laxitud i que senti a prop la presència de la mort. Sent, a més, una especial fòbia pels escriptors, erudits i acadèmics, i reivindica una "follia necessària". El sexe, les dones -destil·la misogínia-, la religió i un cert neguit pel desgraciat cas dels catalans són algunes altres de les constants d'una obra amb moltes fílies i fòbies. Un llibre que és com un diccionari d'opinions, com un assaig en vers. Per uns serà una pocasoltada i per altres una genialitat.
Tornar