Documentació
La Veu de lInefable. Antologia poètica.
Mossèn Miquel Costa i Llobera al poema La Vall (1873-1907) ens descriu el goig que la contemplació de la naturalesa provoca en la seva ànima. En aquest instant de sol·litud el poeta, assegut sota un xiprer, és corprès per una tendresa infinita. Levocació dels records, que ara són la seva única companyia, li provoca un sentiment de tristesa romàntica. La fosca que envolta el paisatge de La Vall li evoca els misteris duna vida que soculta rere el vel de la nit. Ara els elements daquest univers concret li desvelen linefable poesia, que descriu com la veu dun vagarós misteri que ungeix el pensament i lextasia. De la màgia de la natura brolla la inspiració poètica, que li mostra lessència duna vida enlairada. Una lectura més profunda ens descobreix que el nostre poeta aspira a assolir aquesta vida més alta que troba en la poesia a través de la contemplació del paisatge, tal com es desprèn del poema Damunt laltura, en el qual considera la natura com el gran poema del Creador. Vet aquí com la poesia per a Costa i Llobera és lharmonia dun llenguatge mig comprès. Aquí el poeta revela el seu anhel de fondres en un bes delitós amb lessència beneïda duna vida superior que acosta lànima a Déu. I alhora invoca la Poesia, que defineix com una verge dels cants divins, germana dels serafins, perquè li reveli lhora sagrada de la inspiració. Aquest és el sentit líric que el títol de la nova antologia poètica de Miquel Costa i Llobera, La veu de linefable, pretén reflectir. Ledició recull desset poemes de linsigne autor de Pollença, a més de diferents fragments de la conferència "La forma poètica", llegida el 1904 a lAteneu Barcelonès. El poemari sinaugura amb una introducció que ressegueix la petja biogràfica i estètica del poeta i es tanca amb els comentaris a sis composicions líriques i una selecció bibliogràfica.
MÓN CLÀSSIC I BÍBLIC
Atès que els joves lectors davui es troben poc familiaritzats amb les múltiples referències del món clàssic i bíblic que manifesten alguns poemes dHoracianes i de Visions de la Palestina, els editors hem elaborat unes notes il·lustratives a peu de pàgina per tal dacostar els referents culturals al lector poc iniciat. En aquest sentit el llibre forma part duna col.lecció amb pretensions didàctiques, per la qual cosa va destinada al gran públic i principalment als alumnes de secundària. Si el mateix Costa i Llobera el 1905 adreçà el seu missatge poètic a les noves generacions amb loda "Als joves", avui, que la joventut camina desorientada sense conèixer les autèntiques arrels de la nostra cultura, consideram ben vigent el seu magisteri. El poema "Als joves" proposa un vertader programa dactuació ètica i estètica, basat en un esperit de lluita encaminat a assolir un ideal, unint el seny amb límpetu. Avui, que ens trobam davant una societat despersonalitzada i mancada de valors, que es deixa encisar per les buidors lluentes de cultures alienes i menysprea la pròpia, la paraula del poeta es manté viva quan proposa servar les tradicions culturals autòctones, perquè ...cada poble sols ateny son astre / seguint per la seva òrbita. El poeta reivindica lassumpció de la identitat i exhorta els joves a seguir-la, Siau qui sou, però refusa aïllar-se dins una llar històrica / sense horitzons. Observem la dualitat del missatge poètic de Costa que, duna banda, convida els joves a enriquir-se amb els tresors daltres cultures, a volar sobre les terres / enfora, amunt, com làguila; però, daltra banda, els indueix a respectar els seus orígens, aquesta simbiosi reforça la potència dels individus i dels pobles. Els desset poemes escollits són la tria dalgunes de les composicions més representatives dels diferents llibres de Costa i Llobera, els quals palesen la seva trajectòria estètica. Aquesta trajectòria arranca del Romanticisme francès i italià i manifesta la influència de Víctor Hugo, Lamartine i Manzoni. Es tracta dun Romanticisme delicat, modulat per la serenitat clàssica, que inaugurà a Mallorca el poeta romàntic Josep Lluís Pons i Gallarza, del qual el nostre líric fou un deixeble destacat. Com a mostra daquest Romanticisme serè, en què el poeta projecta les seves emocions sobre la natura i expressa un sentiment del paisatge, circumscrit a la geografia de Pollença i transcendint a símbol de tota la Mediterrània, hem seleccionat set poemes del llibre Poesies (1885): "La vall", "La font", "A un claper de gegants", "Damunt laltura", "El pi de Formentor", "Defalliment i Larpa". I, daltra banda, les composicions líriconarratives "Les dones daigua" i "La cançó de Na Ruixa Mantells", triades del llibre Tradicions i fantasies (1903), són el paradigma del Romanticisme popular que aplega algunes llegendes tradicionals. En canvi, La deixa del geni grec, pel fet de ser una síntesi de la musa romàntica i la musa clàssica, anuncia una segona etapa de transició cap al Classicisme. Una etapa en què el poeta no solament pugna per definir-se entre el Romanticisme de caire històric, el que recrea tradicions populars i lhumanisme clàssic, sinó que es debat entre dues llengües, el català i el castellà. Tanmateix, Costa i Llobera es decanta per la bellesa del Classicisme mediterrani que es guia per lequilibri i lharmonia entre la forma i el contin gut de lobra dart. Un Classicisme que, insinuat ja a Líricas (1899), La deixa del geni grec (1902) i Cala Gentil (1903-1904), culmina el 1906 amb Horacianes i és reiterat el 1908 amb Visions de la Palestina. Així, Costa i Llobera es manifesta com un gran coneixedor de dues tradicions culturals, la grecollatina i lhebraica, i, en aquest sentit, esdevé un gran innovador adesiara amb ladaptació dels versos i de les estrofes de lantiga lira clàssica a la musa catalana, adesiara amb la incorporació a la nostra poètica del versicle hebreu, basat en el paral·lelisme de conceptes. El nostre recorregut per litinerari estètic de Costa i Llobera es clou amb les composicions "A Horaci", "Mediterrània", "Als joves" i "Lhèroe", del llibre Horacianes; "Jerusalem" i "Vall de Josafat", de Visions de la Palestina.
RESSONÀNCIES ÈTIQUES
Costa i Llobera, esperit sensible i preocupat pel devenir del seu poble, exercí el seu magisteri entre les noves generacions de poetes de principis de segle. Ja el 1904 a La forma poètica inicià un discurs ple de ressonàncies ètiques, en què refermava seguint les teories de Torras i Bages la proposta estètica dun art nacional català, basat en el retorn a les arrels clàssiques. Així, el mestre aconsellava als joves amb aquests mots: Vosaltres, poe-tes novells, que en la pruïja de la joventut sentiu lafany de rompre motllos gastats, en escoltar aquestes paraules dun que no és jove, però que simpatitza encara amb el jovent, no hi sospiteu la mania senil de trobar el present pitjor que el dabans. [...] Introduï novetats en bona hora; no us posaré més limitació artística que la de respectar lessència de les coses. Lautor d Horacianes, que refusava les innov-cions indiscriminades i les deformacions decadentistes, es mostrà com un vertader mestre en la renovació poètica, amb la qual aconseguí enaltir la llengua literària i que la poesia catalana assolís el vol universal. El magisteri de Costa i Llobera, enarborat pels joves noucentistes, encara perdura avui per la seva eterna joventut.
Tornar